Avui ha estat un dia molt important. Avui ha vist la llum per primer cop aquesta web. Rebre el suport de tants i tants amics m’omple de joia, pel fet de saber-me tan ben acompanyat. Avui, en aquest dia de tan boniques emocions, també tinc un moment pel record. Avui fa dotze anys que la Rosi va dir que ja en tenia prou. Bé, ho va dir el seu cor que és el mateix. Després dels primers dies, quan el dolor deixa d’ofegar, la sensació que va quedar i que encara continua és que des d’algun racó de no sé quin lloc ella continua acompanyant-me, gaudint i patint amb mi. I sempre que puc, ara mateix, li dedico un somriure. Tant se val el temps que fa des que va marxar. La Rosi, la meva mare, sempre estarà a prop. Te quiero mucho.
Autor: javier tarragüel rubio
Lectures estiuenques
He passat tot aquest mes d’agost a Mataró (el meu nou lloc de descans) parint aquesta web i llegint molt teatre. Buscant, remenant per tot arreu per trobar dues obres per a dos projectes diferents. Un per la meva companyia (vuitè4ART) i un altre per iniciar un projecte professional.
I les estones que el teatre em deixava un petit espai he llegit un parell de biografies de dos actors catalans. Teatre i més teatre.;)
La primera va ser “De aire y fuego” les memòries de “la Espert” que amb l’ajut de Marcos Ordóñez em va captivar des de la primera línia i no vaig deixar de llegir fins acabar el llibre, dos dies intensos, trepidants, com la vida d’aquest “monstre” del teatre. Un immens plaer la lectura d’aquest llibre on les aventures teatrals i vitals es succeeixen a un ritme brutal.
La segona ha estat “Ahora empieza todo” d’en Lluís Homar. Molt interessant la narració del procés de creació del Teatre Lliure i sobretot la valentia d’en Lluís per explicar-nos les seves pors. Curiós veure un gran del teatre fent-nos partícips d’aquesta part tan íntima. Gràcies Lluís, ens has fet molt bé a molta gent amb aquest gest.
Per sortir una mica del teatre he llegit un llibre d’Alessandro Baricco, “Tres vegades a l’Alba”. Tres històries que en el fons són la mateixa que succeeixen en un món aparentment irreal, narrades en forma de diàlegs i que (ves per on) em fan pensar que seria una molt bona proposta teatral.
I en aquests moments tinc a les mans “Palabras sin música” memòries de Phillip Glass. L’acabo de començar i ja tinc la sensació que alguna cosa important s’amaga dins d’aquest llibre. Us aniré informant.
Aquest estiu és sens dubte l’estiu de les autobiografies o memòries.
CANVI-ENTUSIASME
Benvinguts i benvingudes.
Ha costat molt de temps arribar fins a aquest moment, però ja és aquí. I vull començar pels agraïments. Em deixaré algú però us porto a tots dins meu. A la Rosi i el Gabi, al Lalo, l’Alicia i la Paula, l’Ana, la Rat, la Lali, l’Anna (gràcies companya), a la 323, a la Merce, al Miguel, al Quim, als Mojiterus de Cardedeu, als Chupipandis de Mataró, a l’Ercilia, el Sebas i els psicodancers de dijous, a l’Isma, als habitants del Camino de Santiago, als teatrerus del Sifanofa, als de l’esfera, als del vuitè4ART, al Bertus, a la Carné, als teatrerus emocionats del Teatro y Gestalt, al Francesc i els seus recessos, al Luzzatti, a la música, a l’Escala…
Desitjo que tots continueu fent camí al meu costat.
I no em vull oblidar de donar les gràcies a aquells que m’ho han posat molt difícil. D’aquesta dificultat vaig aprendre què és el que no vull i on no vull estar. Un cop pujades les més altes muntanyes vaig tenir prou visió per saber cap a on vull anar a partir d aquest moment.
I ara us parlaré de l’entusiasme. Fa uns dies vaig llegir les memories de “la Espert”. En elles escriu: “Un dia fui a ver a Plácido Domingo en un recital-picnic en Inglaterra, venía de Sidney y a la mañana siguiente partía a Suráfrica. Yo le pregunté: Que te ha hecho venir hasta aquí?, -el entusiasmo- me contestó sonriendo, casi con timidez.”
I un altre, unes paraules d’en Lluis Homar: “Si no hay entusiasmo, la aguja marca que algo no va bien.”
Aquí ho tinc. Això és el que em mou a fer aquest canvi en aquest moment de la meva vida. Quin? Deixar la feina de sempre. Per què? Perquè l’entusiasme pel teatre, per fer muntatges teatrals, per compartir aquest entusiasme amb qui vulgui acompanyar-me ja se’m desbordava per dins. Ara toca compartir-lo.
Gràcies a tots i totes.
Xavi
JAVIER TARRAGÜEL RUBIO 