INICI

CANVI-ENTUSIASME

 Benvinguts i benvingudes.

Em fa molta il·lusió presentar-vos la meva web. Ha costat molt temps arribar fins a aquest moment, però ja el tinc aquí i ara toca gaudir-lo.

Vull començar donant les gràcies: A la Rosi i el Gabi, al Lalo, l’Alicia i la Paula, l’Ana, la Rat, la Lali, l’Anna (gràcies companya), a la 323, a la Mercè, al Miguel, al Quim, als Mojiterus de Cardedeu, als Chupipandis de Mataró, a l’Ercilia, el Sebas i els psicodancers dels dijous, a l’Isma, als habitants del Camino de Santiago (Sara, Raul, Kensuke…), a l’Alberto, als teatrerus del Sifanofa, als de l’esfera, als del vuitè4ART, al Bertus, a la Carné, a l’Alfredo Sanzol, als teatrerus emocionats del Teatro y Gestalt, al Francesc i els seus recessos, al Luzzatti, a la música, a l’Escala…

Desitjo que tots continueu fent camí al meu costat.

No em vull oblidar de donar les gràcies a aquells que m’ho han posat molt difícil. D’aquesta dificultat vaig aprendre què és el que no vull i on no vull ser.  Un cop pujades les muntanyes més altes vaig tenir prou visió per saber cap a on vull dirigir les meves passes a partir d’aquest moment.

I ara us parlaré de l’entusiasme. Fa uns dies vaig llegir les memòries de “la Espert”. En elles escriu: “Un dia fui a ver a Plácido Domingo en un recital-picnic en Inglaterra, venía de Sidney y a la mañana siguiente partía a Suráfrica. Yo le pregunté: Qué te ha hecho venir hasta aquí?, -el entusiasmo- me contestó sonriendo, casi con timidez.”

I un altre, unes paraules de Lluis Homar: “Si no hay entusiasmo, la aguja marca que algo no va bien.”

Aquí ho tinc. Això és el que em mou a fer aquest canvi en aquest moment de la meva vida. Quin? Deixar la feina de sempre. Per què? Perquè l’entusiasme pel teatre, per fer muntatges teatrals, per estar en contacte amb els meus amics teatrerus, ja se’m desbordava per dins. Ara toca compartir-lo.

Gràcies de tot cor a tots i totes.

Xavi