Començaré amb unes paraules del director nord-americà David Mamet: “El actor no hace teatro para hacer aquello para lo que está preparado, sino para hacer aquello para lo que no está preparado, para lo que es incapaz y que preferiría evitar. A eso se le llama heroismo”.
Quines eines utilitzo per acompanyar els herois i heroïnes que després acabaran representant dalt d’un escenari?
Plantejo l’inici de cada assaig com una transició entre les activitats que hem fet abans d’arribar a la sala d’assaig i allò a què ens dedicarem a partir d’aquell moment.
Aquesta transició es divideix en tres moments diferenciats:
1.- Procurar la desacceleració de l’activitat mental.
2.- Passar el focus d’atenció del “jo” a “l’altre”. El grup ens ajuda a trobar solucions als nostres dubtes, a les nostres pors.
3.- Avisar el nostre cos i el nostre cor que alguna cosa nova està a punt de succeir.
Després d’aquest previ, el grup ha fet un pas endavant per entrar amb més llibertat dins el joc teatral. I en aquest joc hi ha un posar-se en joc un mateix. Quan més obert, quan més lliure se senti l’actor/actriu més possibilitats hi ha d’entrar en contacte amb la veritat. Aquesta veritat tan buscada en teatre i que a la més petita oportunitat s’escapa i la magia se’n va amb ella de la mà.
Per això Mamet parla d’heroïsme, perquè s’ha de ser valent per arriscar i tornar-ho a intentar cada cop que les coses no surten com tu voldries.
Actualment dirigeixo el vuitè4ART Associació de Teatre. Fes un cop d’ull al que fem i, si et ve de gust, vine a compartir un assaig amb nosaltres.
https://www.facebook.com/vuite4ART/?ref=aymt_homepage_panel
Si vols més informació, omple els buits i em posaré en contacte amb tu, en breu.
JAVIER TARRAGÜEL RUBIO 