Com fem teatre? Des d’on el pensem? Des d’on el sentim? Quan volem portar una obra a escena, per on comencem?
A l’inici tot són preguntes. És un moment fascinant. Tot és possible!
Sempre parlo als actors i actrius de les constants similituds entre teatre i vida. Vida i teatre.
Tal com veiem la vida fem teatre!
Correré el risc de semblar cursi. És l’amor que poses en allò que fas, en allò que penses, en allò que dius el que marca el camí. En la vida i en el teatre també.
És l’amor el que et porta a gaudir d’allò que fas i a posar-hi la millor intenció. Aquest és el punt de partença i imprescindible no oblidar-lo durant tot el trajecte. Perquè al llarg de qualsevol projecte teatral passarem per zones de risc. Risc d’oblidar aquest amor. Les tensions, els nervis, les presses, les circumstàncis personals de cadascun dels membres del grup poden allunyar-nos-en. Hi haurà moments on caldrà prendre decisions, algunes de les quals no seran del grat de tothom. Però mai hem d’oblidar el punt de partença. Sempre hem de recordar tornar a allò que ens ajudarà a trobar la millor solució, l’amor. Per allò que fas i per les persones que t’acompanyen.