Ahir a la tarda vaig assistir a la colpidora conferència que van oferir Oriol Broggi i Wajdi Mouwad al CCCB de Barcelona.
He tingut la sort de poguer veure tots els muntatges teatrals que ha dirigit Oriol Broggi de les obres del dramaturg libanès Wajdi Mouwad. De totes elles quedarà sempre a la meva memòria com una de les millors representacions teatrals que he vist mai el muntatge de Boscos. L’engranatge d’aquella obra monumental era perfecte.
Ahir parlar de teatre va resultar molt i molt difícil. En Mouwad no podia oblidar la barbàrie que s’està perpetrant al seu pais i a tot l’Orient Mitjà. Tota la conferència, com no podia ser d’una altra manera, va estar impregnada d’aquest conflicte que es perpetua en el temps.
La periodista Laura Serra, molt ben documentada i amb molt bon criteri, va formular diverses preguntes a en Mouwad, però abans que aquest tingues temps de contestar, intervenia l’Oriol Broggi afegint alguna cosa de la seva collita a la pregunta formulada. Vull pensar que els nervis van jugar una mala passada al director d’escena català i que en cap cas questionava la bona feina de la periodista.
Mouwad va ser preguntat per una possible reconciliació. Va trigar una bona estona a contestar. “Ara mateix no puc pensar en una reconciliació”. Ho va repetir un parell o tres de cops. “M’ho dius fa dos anys i la meva resposta segurament hagués estat una altre”. Em poso a la pell del dramaturg i entenc la tremenda dificultat de pensar en una reconciliació que porta implicit el perdó.
En un altre moment Mouwad, mirant al públic va dir: “No volem aturar la guerra, no volem aturar aquesta guerra”. Silenci inmens. Ens interpelava a tots. Als assistents, als entrevistadors, als governs, a ell mateix. Va costar una bona estona sortir del lloc on ens havia ficat amb aquestes paraules. Jo encara les porto enganxades per tot el cos.
Vull donar les gràcies a l’Ajuntament de Barcelona per oferir de manera gratuïta aquest espai de pensament convidant persones que ens ajuden a repensar-nos com a éssers humans.
JAVIER TARRAGÜEL RUBIO 