Tant se val el temps que fa

Avui ha estat un dia molt important. Avui ha vist la llum per primer cop aquesta web. Rebre el suport de tants i tants amics m’omple de joia, pel fet de saber-me tan ben acompanyat. Avui, en aquest dia de tan boniques emocions, també tinc un moment pel record. Avui fa dotze anys que la Rosi va dir que ja en tenia prou. Bé, ho va dir el seu cor que és el mateix. Després dels primers dies, quan el dolor deixa d’ofegar, la sensació que va quedar i que encara continua és que des d’algun racó de no sé quin lloc ella continua acompanyant-me, gaudint i patint amb mi. I sempre que puc, ara mateix, li dedico un somriure. Tant se val el temps que fa des que va marxar. La Rosi, la meva mare, sempre estarà a prop. Te quiero mucho.