Quin nom per encapçalar una pàgina, no? Qui soc? Us en faré cinc cèntims.
La Rosi em va parir a l’Hospitalet de Llobregat fa un grapat d’anys (al Gabi me l’imagino dels nervis), però vaig viure sempre al Guinardó (Barcelona).
Tinc dues filles precioses (per fora i sobretot per dins), l’Alicia i la Paula. Psicòloga una i ballarina l’altra. I jo practico psicodansa (curiós, no?)
Als quaranta anys vaig viure una important crisi personal. D’aquelles que fan desaparèixer tot el teu món. Allò que coneixes ja no serveix. I va tocar reinventar-se, alguna cosa semblant a un renaixement.
I aquí és on entra el teatre.
Un dia d’estiu, mirant el mar a l’Escala, un cop de vent em digué: “fes teatre”. Sí, així va ser. Mai havia pensat en fer teatre però no podia no fer cas d’aquell missatge que em va arribar d’aquella manera tan curiosa. I des d’aquell dia no he deixat de fer i pensar en el teatre ni un sol dia.
I la història continua.

Et desitjo el millor en aquesta nova etapa, molta sort i com es diu en el món del teatre, “molta merda”!! ;)
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Rosa. Tot arriba. El mateix per a tu en aquest important moment.
M'agradaM'agrada
Ole!!!!!!! M’encanta tot!!!!! Tu, la web, el contingut, i sobretot……la sinceritat de vida que transmets….
Bravo Xavi!!!! Molta merda!!!!!!
M'agradaM'agrada
Mil gràcies Esmeralda, per les teves boniques i encoratjadores paraules. Molta força també per a tu en aquest important moment. Una abraçada gran.
M'agradaM'agrada
Quina alegria descobrir aquesta magnifica web i tot el camí que has fet des de….buf! Contenta de veure com n’ets de feliç. Molta merda!!! Molta energia positiva!!! Una abraçada de tot cor.
M'agradaM'agrada
Maribel, alegria la meva en rebre les teves paraules! Moltes gràcies. Quins records amb “El Casament”. Una abraçada gran
M'agradaM'agrada
Eiiiiii Xavi !!!!!!!!!!!!!!!! Molt contents de trobar-te per aquí. Estem en contacte. Una forta abraçada de tots nosaltres.
M'agradaM'agrada
Els teus pares, unes persones excepcionals, veïns dels meus avis a Castelldefels…. la de vegades que em vaig banyar a la vostra piscina quan era nen! Jo ara en tinc 48 i fruit també d’una llarga etapa personalment molt dura, busco coses que quan era petit em feien feliç i he acabat aquí… quin carrer, els Brandia, els Piulachs… penso sovint en els teus pares… els meus avis eren el Joan Solé i la Pepita, quan ella cuinava el teu pare sempre li cridava que sortia una olor tant bona!! I la vostra mimosa al jardí… en fi, bons moments.
M'agradaM'agrada
Hola Roger, quina alegria llegir te. Jo també atesoro grans records d aquells temps. T envio una abraçada ben grossa. Dona també molts records als teus pares.
M'agradaM'agrada